dijous, 15 d’agost de 2013

RUTA DELS 7 POBLES PER LA TINENÇA DE BENIFASSÀ.

Després d'un any sense saber res del blog torne a fer us d'ell i així poder compartir la nostra aventura per les terres de l'interior de Castelló,concretament en la comarca dels Ports.

La idea de fer aquesta ruta va vindre de les mans del meu cunyat,un amant de les curses de llarga distància. Una vegada tots d'acord,es decideix que el dia per marxar cap al Boixar(inici de la ruta), seria el dilluns a les 17:00 h.
Arribat el dia i l'hora establerta ens vegem tots allí i amb dos cotxes iniciem el camí cap al nostre destí.Unes rises i una gran il·lussió es denota en les nostres cares.



Tres hores van ser les que transcorregueren fins que arribarem al Boixar,un poble meravellòs i tranquil,això sí, amb carrers més bé estrets.(sols dir que en al carrer major no podíem obrir les portes del cotxe).
Tots allí,ens presentem amb l'encarregat del Refugi ,descarreguem  els nostres equipatges i cadascú a la seva habitació.Unes cervesses ,unes rises  i a sopar per agafar forces per l'endemá,ja que ens esperaven 80 km per fer en un dia(quina locura).La sorpresa ens ve quan parlant amb Joel(encarregat del refugi) ens diu que ens fa falta GPS....
-Com?,que veniu sense GPS?
-Sí,es que nosaltres som de mapa,jeje..
Res,ens descarreguem un programa per al mòvil i ens posem el Track de la ruta. Amb l'estómac ben ple,a dormir que a les 6:00 ja teníem que començar a còrrer.
Tots preparats,mengem,preparem les motxilles i tots a la faena. Com que era molt matí i anàvem fresquets les bromes no paràven.Una horeta i ja tenim el primer poble de la ruta,Coratxar.

 

Alguna foto,i com diu Manolo García,"un ratito a pie y otro caminando"ens presentem en Castell de Cabres,el segon poble del nostre recorregut.


Fins ací tot bé,ens hidratem i a córrer ,però poc sabíem que a la mitja hora aniríem perduts i sense timó,jeje. Perguérem dues hores,a les quals calia sumar els 500 mtrs de desnivell que férem gràcies a la nostra equivocació(la culpa meua,clar).Tornàrem cap enrere i les rises disminuïen i s'apreciàven ja les males cares,les quals augmentaren a mesura que anàvem fent camí. La primera complicació que va sortir després de les dos hores perdudes fou l'aigua,ja que no podríem omplir les nostres ampolles fins al següent poble.No obstant,com últim recurs podria ser que al barranc quedara un poc d'aigua corrent. Després de caminar unes hores comencem la baixada del barranc i dels Estrets de Borja,on ja començàvem a patir els efectes de cansanci i deshidratació.Una mica més endavant  trobarem el primer brollador d'aigua,on repostarem i ens refrescarem.




 
Com que era hora de d'haver dinat,portàvem 40 km al coll i encara ens quedava un bon troç fins arribar a Bel intentàrem fer un gran esforç junt als companys que anaven amb més males condicions.Una vegada baix del  barranc,ens n'adonem que tenim que fer l'última pujada de +400 mtrs (no cal dir les cares que se'ns quedaren). Poc a poc i amb l'amenaça d'una tronada som a Bel,dos fotos,una raonada amb dos veïnes del poble i a buscar la Taberna,que ,com era d'esperar, estava tancada a clau i pestell;toquem la porta,però no apareix ni l'apuntador.Total,ens quedem sense  el bocata i la cervessa.


 
Ací es va acabar la ruta per a tres dels grup,però  els tres restants ens decidirem a fer 7 km més fins a la Pobla de Benifassà.Corrent i amb el "tiquitaca" del meu cunyat  aplegarem a l'últim poble que teníem plantejat(gràcies a Deu) ,ara,crec que em vaig fer una de les millors coca-coles de la meva vida.
Ara sols ens quedava que vingueren a per nosaltres i ens portaren al refugi.En cinc minuts ja estaven allí,muntàrem al cotxe i cap al Boixar.Una bona dutxa i un bon sopar ens va millorar les cares,aparegueren un altra vegada algunes rialles i encara ens va quedar temps per comentar amb Joel el punt de la nostra equivocació.
Tots a dormir i a passar l'última nit al refugi.A les 8:00 del matí del dia següent esmorçàrem,ens acomiadàrem de Joel i d'Hector i cap a casa.En fi,dins dels problemes que tinguérem,no vull menospreciar la ruta i els paisatges,ja que foren espectaculars,com també fou el tracte i els menjars que ens preparaven al Refugi.En total férem 58 km,cinc pobles del set de la ruta i amb l'ànim de fer més endavant el tros final.
Res amics,açò va ser una nova experiència amb gent i amics als  que dir que aprecie es queda curt. Tot gràcies a :
Juanillo
Jose Antonio Alario(Lander),el meu cunyat.
Sergi Escrihuela
Ximo Hernandis(Ximet)
Richard Climent.
I jo,clar.
 
 
 
 
 
  
 
 


 
 
 

dissabte, 11 d’agost de 2012

MATI PER ESLIDA

Hola amics:

Ja estic de nou ací per comentar el matí que hem passat alguns membres del Club de còrrer, i la veritat és que ha sigut  especial,així és,perque amb bona companyia i com no,bons paisatges ,tot pareix més agradable i gratificant ,ja que, aquests moments de vegades son necessaris per deixar a un costat els colps que ens dona el pas del temps,però no vaig a adentrar-me en aquest tema,ja que,uns més i altres menys tots passen mals moments i cada ú els porta d'una manera..

Res,al que anavem!!Vaja matinada un dia que podíem dormir(5:45h),però com diu el dit"brancada amb gust no fa mal".
Ens vegem en el forn de "Castillo"per fer-nos el cafenet, i sense falta a l'hora tots allí(Quirri,Bella,Lander,Juanilllo i Ximet).Pujem als cotxes i cap a Eslida(Castelló),i amb 1 hora i mitja arrivem i intentant aparcar vegem als dos membres que faltaven(Cristina i Jose),que com no viuen al nostre poble havíem decidit de veuren's allí.
Una vegada aparcats decidim posar-nos l'equipatge nou i després anar a pel dorsal.
De camí i calfant motors arrepleguem el dorsal i a esperar que es feren les 8:00h i que donaren l'eixida.Un poc d'estiraments,quatre rises entre tota la tropa i preparats per a sortir cap a la muntanya.
Ni un minut més ni menys,i a l'hora donen l'eixida i casi 700 persones iniciem el que ens dura a una cursa de 15,2 km en la serra d'Espadà,transcurrint entre senders i camins que ens donàven a coneixer els paissatges que tenim en la nostra comunitat i és en aquestos moments quan de sobte et ve un"flash"i penses com quatre delinqüents i mal·lalts mentals decideixen acabar amb paratges tan indescriptibles com aquests.
Ja que jo soc l'autor,comentaré la meua cursa,així que,molt content,ja que després d'un mes sense fer res i haver entrenat sols 1 dia a còrrer,m'he trobat bé,ara,dir que la bici si que ha eixit de casa....,però a partir del km 10 i pels camins es notava que el ritme no era el mateix sense còrrer algun dia més.Al final en la posició 25º i 1 hora 20m.
Uns més prompte i altres més tard tots hem finalitzat contents,després hem anat a buscar la piscina i allí ens hem refrescat i rentat un poc;més tard tots junts al bar a prendre algo i contar les anècdotes de la cursa.
Ens hem despedit i cap a casa!!
I ací crec que queda tot...;ara m'esperen unes setmanetes complicades i a esperar a tindre lliure per poder fer el pic del Monte Perdido,així que espere tornar a escriure els moments i vivències que passarem si no passa res jo i el gran Juanillo.
Salut companys